Punt i seguit

A continuació us mostro les meves conclusions després d'aquest mòdul amb les TIC. Espero que el contingut del blog us hagi sigut d'utilitat en algun moment, ja que, personalment, m'ha aportat molt més del que es veu. 

També us deixo un vídeo que vaig mirar al llarg del curs i que em va portar a reflexionar sobre la importància de les TIC a l'escola. 

Codis QR

A l'última sessió compartida, hem tractat el tema dels codis QR. Quin és el seu funcionament, com en podem fer i quines oportunitats ofereix dins l'àmbit escolar. Un codi QR és un codi de barres bidimensional quadrada que pot emmagatzemar dades codificades. 

Hem vist que hi ha moltes webs que et permeten crear codis QR i també hi ha tanta varietat d'aplicacions mòbils per llegir-los. Les diverses webs permeten inserir-hi vídeos, text, PDF, URL, etc. 

Els codis CR donen el valor a la immediatesa de les operacions, a la cerca d'informació i per això ofereix múltiples possibilitats, són etiquetes que es poden col·locar a qualsevol lloc, petites i discretes es per això que és poden utilitzar dins d'una exposició a l'escola una explicació resumida de cada obra però sense trencar l'estètica de l'exposició; en una gimcana per l'escola l'enllaç a cada prova; dins una escola per indicar-ne el funcionament. 

Els infants es troben aquest tipus de codis al seu dia a dia, actualment les parades d'autobús tenen aquest tipus de codis perquè l'usuari pugui conèixer els horaris. O les exposicions  indiquen les dades de l'obra amb codis QR. També a jocs que estan al seu abast com per exemple el Pokémon. 

És doncs, un recurs molt útil dins l'escola, a més a més els infants poden ser creadors de tot el procés, ja que la facilitat per crear-ho permet un avanç amb l'autonomia. Aquests tipus de codis també permeten un enllaç molt més directe entre famílies i escola, permetent la transmissió d'un gran volum d'informació amb molta eficàcia. 

A continuació, us mostro el resultat del nostre treball sobre els QR on havíem d'explicar el funcionament de la màquina de cafè i vam decidir fer-ho en forma de vídeo. 

Robòtica a l'escola

El grup d'avui ens ha presentat diversos robots, com funcionen, quines activitats es poden fer a l'escola, etc. Per presentar el tema ens han enllaçat un vídeo fet per elles mateixes sobre els beneficis de treballar amb robots. 

Un d'aquests robots eren les Bee-Bots, robots en forma d'abella que tenen 4 controls que permeten el moviment: davant, darrera, esquerra, dreta. 

Al llarg d'aquesta sessió hem vist la importància que està agafant la robòtica als nostres dies. Es torna a fer palès la importància de la programació per a les professions del segle XXI. Són moltes les innovacions en aquest àmbit i sobretot en el món de l'educació, un exemple n'és la botiga Juegotrónica, cadena de botiges dedicades a la robòtica i on totes les coses imaginables es fan reals. En aquesta botiga es troben totes les novetats infantils i juvenils sobre robòtica, realment val molt la pena visitar-la. 

La robòtica a les escoles és una activitat que desperta, per si sola, l'interès i la motivació als infants. El fet de jugar, tocar i descobrir com funcionen permet que l'infant sigui creador del que està succeint, viure la experiència en primera persona, aprendre amb l'assaig error. També facilita el treball cooperatiu, la creativitat i imaginació. És una activitat que fàcilment es pot extrapolar a altres matèries i per tant gaudeix de la interdisciplinaretat. 

És per tot això que els robots, ben programats i amb un mestre coneixedor del seu funcionament, esdevenen un element essencial dins l'escola per tots els beneficis exposats anteriorment. 

L'assetjament escolar

La segona dinàmica proposada pel grup 5 ens posava a les mans ser assetjadors d'un dels membres del grup, i al mateix temps havíem de realitzar un petit treball en grup. En acabar ens han fet un Kahoot indivdual, on les primeres preguntes estaven relacionades amb el text treballat amb el grup, però les que seguien ja eren sobre emocions o sentiments derivats del treball en grup. La diversitat de respostes ha fet notar el desacord d'algunes estudiants sobre el seu grup de treball i com s'havien sentit.

Gràcies a l'anonimat, algunes companyes han expressat el seu mal estar dins el grup, però això no s'ha fet palès a la conversa. A nosaltres ens ha passat el mateix que amb els infants, l'anonimat et dóna l'oportunitat d'expressar més lliurement el que sents, sense que et jutgin.

Amb aquesta dinàmica controlada, volien transmetre la importància dels rols dintre l'aula i com a mestres hem de ser conscients que cada petit detall pot marcar la diferència. Així doncs, hem de tenir eines i recursos per poder identificar possibles assetjaments que hi hagués a l'aula. Per finalitzar l'exposició ens han donat aquestes eines TIC per a la realització de sociogrames en format digital o eines que et fan una radiografia del benestar dels infants a l'aula. 

Ha sigut una dinàmica complicada per l'objectiu que s'havien plantejat tot i això el resultat ha sigut l'esperat, ja que a totes ens han fet reflexionar sobre el tema proposat, remoure sentimetn, etc. 

He trobat a faltar que parlessin sobre el mètode KiVa que s'està duent a Finlàndia, ja que és un dels primers plans que posa èmfasi amb els assetjadors "invisibles", els infants que ho veuen i diuen res. Però que tenen les mateixes responsabilitats que els agressors directes. A més a més, crec que és un mètode que té grans repercussions en un futur, ja que molts cops els adults veiem agressions puntuals al transport públic o el carrer i ens quedem aturats, sense fer res. 

Clicant aquí es pot veure més detalladament el mètode KiVa.Actualment dins les xarxes socials hi ha un grup de youtubers que expliquen les seves vivències, ja que tots ells en algun moment de la seva escolarització van ser víctimes del bullying. El llibre titulat Y luego ganas tu, sortirà a la venda el 8 de juny. Són moltes les persones que han posat veu a aquest maltracte però, la realitat és creixent en aquest tema. 

Les noves tecnologies poden ser una eina útil o bé un arma d'atac, és per això que hem de fer concients als infants de la importància que té el nostre rastre a les xarxes, un comentari a la pantalla sense mala intenció pot ser el desencadenant d'un assetjament escolar. 

Geolocalització

Al llarg d'aquesta sessió ens han exposat la geolocalització i com apropar-la a l'escola. És, segurament, uns dels àmbits que més han canviat i evolucionat amb l'entrada de les noves tecnologies. Anys enrere la geolocalització, poder situar geograficament un objecte (connectat a la xara) o una ubicació amb  coordenades, estava reservat per aquelles persones que tenien els mitjans o bé amb l'ús dels mapes. Actualment amb els mapes dins els mòbils podem visualitzar i obtenir les coordenades de qualsevol lloc de món. 

Aquest és un gran abans pel món educatiu, ja que apropa als infants el món de la geografia. Però també el seu entorn proper. Cada un de nosaltres utilitzem els mapes, siguin del metro o bé dels carrers de la ciutat. El mapa dins el dispositiu facilita aquesta tasta tant pesada en altres temps. Però la geolocalització va més enllà. Permet et treball de coordenades, latitud i altitud. Com veiem el món, com ens situem i per què. Són uns temes que van molt estretament relacionats amb la filosofia i reflexionar sobre coses que ens donem per plantejades. 

La geolocalització unida amb les TIC ens brinda una gran oportunitat per enfocar-ho d'una manera més dinàmica. El mestre pot muntar gimcanes per als infants, o els mateixos alumnes pels altres cursos. A més a més és un tema que es treballa d'una manera poc vivencial i això fa que no sigui atractiva ni motivadora pels infants. És per això que les TIC obren l'escola als espais més llunys, els infants podem veure gràcies al Google Maps com es siuta la terra, com es divideix, quina és el codi de les coordenades, perquè van amb minuts i segons, ja que molts cops això es tracta a matemàtiques i totalment descontextualitzat. 

Jo sóc participant del joc mundial dels geocachings. On els usuaris amaguen caixes de diverses mides per a altres usuaris, dins de les caixes hi ha una llista per registrar-te i en alguns es poden realitzar intercanvis. Hi ha rutes temàtiques, o cachés lliures i sempre els localitzen gràcies a unes coordenades i un mapa mitjançant una aplicació mòbil. Però, alerta! Que no us enxampin els geomuggles...

La gamificació

A la sessió d'avui hem tractat el tema de la gamificació, aquest entra en el paradigma de l'educació amb la idea de fer viure una experiència  de joc a una  activitat que no ho és. La fundació Jaume Bofill publica uns  articled d' Oriol Ripoll on s'exposen les claus d'aquest concepte. 

Per tal de fer-nos viure una experiència com dins aquesta metodologia, en fan fer participants d'un scape room que elles havien muntat. L'experiència va ser molt enriquidora, ja que es notava que ho havien treballat.

La gamificació va de la motivació per tirar endavant l'activitat, per això és important que els mestres no perdin quin és realment l'objectiu de la proposta. I crec que potser aquest és el màxim repte. A més a més tenen el repte d'elegir un joc adient, no tot és vàlid. Els mestres ens hem de convertir en jugadors, per poder entendre quin és el seu paper. 

Dins el món TIC són varis els recursos que hi ha per portar la gamificació a l'aula. Una de les eines que més conec per fer-ho és el Kahoot i realment mai m'havia plantejat que en formava part. Però una de les claus de la gamificació és agafar tota la motivació i interès que hi ha quan s'està dins un joc i extrapolar-ho al context educatiu i el Kahoot és un trivial de coneixements. 

Crec que és una bona manera de fomentar certes dinàmiques al context educatiu, més enllà del tema dels coneixements. No perquè formi part del dia a dia, a cada moment, però sí com una eina més, un recurs no tan esporàdic com ara. Una de les claus perquè això és continuï desenvolupant és que els docents en coneguin les claus, i per tant seria necessari fer-ne més difusió. 

TIC i llengües

Al llarg d'aquesta sessió es planteja la unió de les llengües a través de les TIC. Com aquestes poden esdevenir una eina i recurs. La necessitat de tractar l'ensenyança de la llengua mitjançant les TIC ha esdevingut una necessitat  a causa de la importància que està agafant tot el món audiovisual a la nostra societat. La competència comunicativa lingüística i audiovisual requereix que l'infant pugui unir aquest dos mons, poder aprendre i expressar-se gràcies a les TIC i a més a més adquirir un domini de les llengües a través dels mitjans audiovisuals. 

Actualment hi ha a l'abast de les escoles diverses eines que proposen unir-ho, el problema és que alguns continuen sent aquest traspàs del llibre de paper on els infants es troben infinitat d'activitat memorístiques. Per sort estan sorgint projectes que relacionen la llengua amb les TIC i ofereixen als infants propostes innovadores i motivadores. 

Els recursos TIC com les taules i els ordinadors ens ofereixen infinitat de propostes reals, de la vida diària on esdevé aquesta compenetració entre les dues competències. Vivències reals, properes a l'infant on pot ser protagonista del seu aprenentatge. Està a la mà dels mestres imaginar-ho i fer-ho possible. Es poden escriure correus electrònics, llegir diaris digitals, jugar al doblatge de diversos tipus; el Word és una eina que ens ajuda a identificar errors ortogràfics i pensar una solució, l´ús adequat del Power point per a realitzar presentacions, la subtitulació d'un vídeo, creació d'un vídeo animat amb un diàleg adient, etc. 

Hi ha diferents enfocaments que es poden aconseguir gràcies a les TIC, en un primer cicle es poden proposar activitats de relacionar i teclejar paraules, identificar so-grafia. Més endavant l'ordinador pot ser un recurs per aquells infants que tinguis problemes de motricitat fina, o per aquells que volen millorar la seva presentació. Òbviament no es pot oblidar  la importància que hi ha amb l'escriptura manual, en cap cas hem de pensar que els infants del futur no escriuran a mà. 

Són moltes i variades les opcions que ens ofereixen els recursos TIC per treballar la llengua des d'un enfocament més pragmàtic, fent-ne un ús adient i trobant un sentit a les típiques redaccions sobre el cap de setmana.