Avui hem començat les classes de TIC. Comencem introduint les noves tecnologies, especialment en el món educatiu. En aquesta sessió s’exposaran les diferents revolucions que han anat passant durant la història fins arribar a la revolució tecnològica, revolucions que ens han anat marcant les nostres maneres de fer, d’ocupar el temps i canviant la nostra escala de valors.
Flipped classroom:
En qualsevol procés d’aprenentatge hi ha un aprenentatge autònom i un de col·lectiu. La Flipped classroom ajuda a gestionar l’aprenentatge autònom i així treballar l’autonomia. El treball autònom serveix per adquirir coneixements.
Com funciona?
Com a mestra facilites uns vídeos i uns materials, els nens els escolten a casa i un cop a l’escola la mestra presenta recursos i activitats per resoldre reptes relacionats amb el vídeo ( per exemple, veure un vídeo de les fraccions a casa i desprès treballar-les a l’escola).
La flipped classroom permet una avaluació competencial, no és que s’avalui el contingut, sinó que mitjançant una situació concreta, s’aplica allò que es sap.
A continuació exposem els diferents elements que formen part del món digital-educatiu:
TIC: tecnologia de la informació i les comunicacions
TAC: tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement
TEP : tecnologia de l’emporedament i la participació
Comentaris sobre el power point:
¿La educación actual es la mejor que podemos tener hoy? (Cristóbal Cobo) → intentar resoldre aquesta pregunta al llarg del curs.
- Aprenentatge invisible (Cristòbal Cobo): aprenentatge de la societat actual. Estàs aprenent i no te n’adones (mirant la TV, anant al saló de la Infància, quan mirem un enllaç del whatsapp, diaris, etc.) Aprenem amb 360 graus, és a dir, a tot arreu aprens. Aprenem a 7/24 = 7 dies a la setmana, 24 hores. Aprenem no només a l’escola, sinó també a altres contextos.
- La societat actual és fruit d’una revolució cultural. Millora per tal d’anar guanyant temps i per tant, tenir més hores per fer altres coses (fer ceràmica, teixits, distreure’s amb música, pensant medicaments, etc.).
Diferents revolucions al llarg de la història:
- Revolució agrària: Millora de la qualitat de vida, dels nòmades als sedentaris. Disposar de temps per fer altres coses, en comptes de caçar cada dia passar a la ramaderia. Aquesta revolució va fer més còmoda la vida.
- Revolució industrial: revolució de les màquines, per exemple, la importància i revolució de la màquina de vapor o la creació del tren. El fet de l’aparició de les màquines també incrementa el fet de guanyar més diners i temps amb menor esforç. Les coses passen de fer-se manualment a fer-se amb màquines. Es poden fer més productes amb menys temps, tot per estalviar temps i consumir més, canvia la manera de viure- avió, telèfon- conèixer realitats diferents
- Revolució digital: finals del segle XX va aparèixer aquesta revolució. Molta de la informació es pot codificar, codi binari (0 i 1). Els processadors dels ordinadors descodifiquen la sèrie de 0 i 1 i ho transformen en imatges o sons. Tot això permet tenir internet, i per tant, informació digital. La tecnologia digital permet no perdre la informació, que no es faci malbé tot allò que es presenta, no perdre la qualitat per repetició ( com per exemple escoltar la mateixa cançó cent cops i que no perdi qualitat, com passaria amb el CD o vinil) sinó fer perdurar les coses. A més a més, també facilita anar canviant la informació, compartir-la, modificar-la, augmentar-la, suprimir-la, etc.
Això desemboca a una modernitat líquida, a una societat en xarxa, una societat d’aprenantatge, una societat postmoderna, una societat de la informació, digital i del coneixement, de l’aprenetatge; però també a la societat de la ignorància.
La realitat és complexa, té propietats emergents que no es poden explicar, només mitjançant la suma de les parts (com per exemple la relació de les cuques de llum).
Per aprendre la realitat cal utilitzar el pensament complex (principi dialògic, hologràmic i de bucle retroactiu). Amb un holograma arribes a veure una figura en 3D, tant les parts del davant com les del darrera, tot això és gràcies a un suport determinat. Però per utilitzar totes aquestes innovacions i canvis, els hem d’entendre per fer-los servir.
En una societat digital, és necessari l’escola si tot ho tenim al nostre abast? Hem d’aprendre molt més que abans, a fer servir les noves tecnologies, com tenim més hem d’aprendre més. Com ha de ser l’escola? És necessari un canvi, per educar a infants que puguin entendre la societat que se’ns planteja.
Aprendre no consisteix a posseir un saber veritable sinó a ser capaç de gestionar l’incertesa. (Edgar Morin)
- El mateix coneixement canvia de tal manera que hem de saber-lo gestionar, veure autonomament si la informació que rebem és certa o no. (Un polític parlant per la televisió el creus més que un diari on el periodista explica amb les seves pròpies paraules què ha dit el polític.)
Aprendre consisteix a establir connexions amb el coneixement a tres nivells: neuronal, cognitiu i extern. (George Siemens)
- Hi ha coneixements no cal que siguin nostres però els podem fer servir- per exemple al traduir coses si el poses al traductor, no saps l’idioma sinó que saps utilitzar el traductor.
El coneixement és canviant, aprenentatge per necessitat, aprenem a ser útils.
Cultura impresa vs cultura digital
Així doncs, com heu pogut veure, al llarg d’aquesta primera sessió apart d’apropar-nos al què farem durant el transcurs del mòdul, ens hem aproximat als conceptes expressats anteriorment.
